Jo acuso: existeix als Estats Units una poderosíssima banda d'assassins que genera gràcies als seus assassinats quantiosíssimes riqueses i que CADA ANY lleva la vida a una mitjana de quaranta-vuit mil (48.000) persones. LŽenormitat d'aquesta quantitat s'adverteix quan es compara amb la totalitat de les baixes mortals produïdes als nord-americans durant tots els llargs anys de la primera guerra perduda en la història dels Estats Units, la de Vietnam. Allí en van morir "només" 47.752.
És un fet sorprenent. Però encara més sorprenent que el muntant increïble d'aquest fet criminal en són dues de les característiques: la que es tracta d'una cosa perfectament coneguda i que es tracta alhora d'una cosa que ve succeïnt durant decennis i decennis. Un organisme de la vitola del National Safety Council d'Estats Units ha fet pública la seva estimació que aquesta banda d'assassins ha matat un nombre de nord-americans major que el nombre total de ciutadans dels Estats Units que han perdut la vida en totes les guerres que aquest país ha lliurat en els últims dos-cents anys. (1) Només en el lapse de 25 anys comptat a partir de 1970 van matar un nombre de nord-americans major que el que sumen els que van morir en les dues Guerres Mundials, en la de Corea i en la de Vietnam. (2)
Jo acuso: aquests assassins no limiten la seva acció als Estats Units sinó que actuen arreu del planeta Terra. Per exemple també a l'Estat espanyol. Aquí maten CADA ANY a nou mil (9.000) persones. Succeeix que, per exemple, cada any un de cada dos joves de 17 a 29 anys que perd la seva vida a l'Estat espanyol ho fa a mans d'aquests assassins. (3) Dit de forma escarida i escruixidorament simple: aquests assassins són la primera i major causa de morbimortalitat dels barons menors de 34 anys i de les dones menors de 24 anys a l'Estat espanyol. (4)
Com als Estats Units, aquests assassins vénen actuant a l'Estat espanyol ininterrompudament i impune des de primers del segle XX. I el 1994 sumaven ja mes de dues-centes mil (200.000) víctimes mortals. Donat el ritme incessant de la seva macabra activitat, aquests assassins hauran superat abans de l'any 2000 el rècord d'un quart de milió d'assassinats. Amb el que hauran superat la Guerra Civil espanyola de 1936-1939 com causa de morts violentes en el segle XX. (5)
Jo acuso: aquests assassins maten seixanta-cinc mil persones (65.000) CADA ANY a Europa. És un assumpte escruixidor. Per citar un sol país europeu important: a Alemanya les seves víctimes l'any 1992 van multiplicar per cinc als morts per drogues. Aquell any van matar el doble d'alemanys que els quals la sida havia matat en els seus deu anys d'història.
Jo acuso: segons la OMS (Organització Mundial de la Salut) són vuit-centes mil (800.000) les víctimes mortals que CADA ANY produeixen en el món aquests assassins. (6) La OMS reconeix que "encara" el càncer mata a més gent que aquests assassins. Però si es té en compte la quantitat d'anys de vida arravassats a les víctimes per la seva mort violenta i prematura succeeix que aquests assassins dupliquen el mal del càncer. Perque ells s'enceben sobretot en la gent jove i de mitjana cada dona que maten tenia 32 anys de vida per davant i cada baró 30. (7) Només al Principat de Catalunya aquests assassins arravassen CADA ANY vint-i-cinc mil (25.000) anys de vida a les persones que moren abans d'hora a les seves mans. (8)
Les coses són, per bé que sembli mentida, encara pitjors del que he dit fins ara. Perquè aquests assassins no només maten. La seva bestial i sádica naturalesa els condueix inevitablement a també a ferir i mutilar. I, si són centenars de milions d'anys de vida els quals arravassen als quals maten, són també centenars i centenars de milions d'anys d'infeliç, truncada, adolorida i disminuïda i minusvàlida existència els quals impliquen a un nombre de les seves víctimes que multiplica moltes vegades al nombre dels quals maten. La OMS ens diu que deixen ferides a vint milions de persones CADA ANY. Només als Estats Units els ferits són més de cinc milions anuals segons diu el Doctor Charles, president dels Physicians for Automotive Safety. (9)
Jo acuso: a l'Estat espanyol aquests assassins deixen invàlides quinze mil (15.000) persones CADA ANY i ferides de consideració a cent cinquanta mil (150.000). (10) Sobreviuen, per exemple, una majoria dels vint-i-quatre mil joves menors de 25 anys de l'Estat espanyol als quals CADA ANY aquests assassins han provocat un traumatisme craneoencefàlic. Sobreviuen, però després de passar per un estat de pèrdua de consciència profunda conegut com estat de coma. Sobreviuen, desperten d'aquest "mal somni", però moltíssims arrosseguen i arrossegaran durant anys i anys greus seqüeles psíquiques, emocionals i físiques que requereixen tractament específic. (11)
Les quantitats de morts i ferits que fins ara duc ressenyades són, és veritat, sorprenentment grans. Però ni tan sols elles, tal com les he enunciat, comuniquen bé el brutal impacte d'aquest assumpte en la vida de la gent. Una enquesta realitzada fa cinc anys a quatre mil joves catalans ajuda a calibrar-ho: a un de cada set enquestats (el 14%) aquests assassins li havien matat un familiar, a un de cada dos (el 48%) li havien matat un amic, un de cada dos (el 49%) coneixia a algú a qui aquests assassins havien deixat minusvàlid. (12)
I, en fi, jo acuso: aquests assassins són els automòbils. Tots aquests morts, el nombre sorprenent dels quals he vingut ressenyant, ho van ser en accidents d'automòbil. O perque viatjaven en un automòbil que va sofrir un accident o perque, sent vianants o ciclistes, van ser atropellats per un automòbil. Acusar és necessari. Però no n'hi ha prou amb acusar. Cal explicar. La mera enunciació dels fets realitzada en els paràgrafs anteriors és tan atroç, tan aterridora, tan brutal, que genera en qualsevol persona de mínima sensibilitat un penjoll de preguntes punyents. A algunes d'elles pretenc donar resposta aquí. A aquestes: com és possible que passi això?
Com és possible que la humanitat toleri aquesta bogeria, aquesta contínua i creixent sagnia? Per què succeeix? Cui prodest? A qui beneficia? Què cal fer per a eliminar aquesta insensatesa?
Abans de res justificaré que anomenar assassins als automòbils no és cap exageració ni cap excés. En efecte: que els automòbils són homicides (que maten a éssers humans) és una evidència, encara que ho sigui igualment que ho fan sense consciència (facultat que no posseeixen) de fer-ho i per això sense incórrer en responsabilitat personal (a més de perque no són persones). Però en sentit estricte són homicides i pot anomenar-seŽls així de la mateixa manera que amb freqüència i pertinència es parla de lŽ"arma homicida".
Ara bé, el pas de la condició de homicida a la d'assassí exigeix en les diverses legislacions penals la concurrència amb l'acte de l'homicidi de determinades circumstàncies agreujants. Al meu judici és igualment evident que aquests agreujants es donen en aquests homicidis (i amb freqüència varis alhora) i que per això podem analògicament anomenar assassins als automòbils. Per descomptat concorren en tots els casos: a) l'agreujant de preu o recompensa perquè sempre es cobra precisament per la instal·lació en els automòbils d'aquelles característiques (capacitat de velocitat excessiva, obsolescència progressiva programada, etc) que són causa directa que puguin ser homicides; i b) la premeditació, perquè la capacitat homicida dels automòbils i l'alta provabilitat estadística que aquesta capacitat s'exerceixi són fets notoris i inesquivables. En moltíssims casos, en tots en els quals la persona morta és vianant o ciclista, concorre la traïdoria (perquè en executar-se l'homicidi l'automòbil empra mitjans, maneres o formes en l'execució que tendeixen directa i especialment a assegurar-la sense risc que procedeixi de la defensa que seŽn pogués fer l'ofès). En moltíssims altres casos també concorre l'agreujant d'incendi o explosiu.
De forma que no és ni exagerat ni excessiu anomenar analògicament assassines a aquestes màquines homicides que són els automòbils.
Jo acuso: la més òbvia, la més evident, la més material raó que explica que es produeixi tan alt nombre de morts causades per automòbils consisteix que aquests són màquines que són deliberatament construïdes de tal forma que es converteixen inevitablement en màquines mortíferes.
En efecte: els automòbils són màquines paradoxalment construïdes perquè siguin capaces d'arribar a velocitats tan altes, tan perilloses, tan insensates, en les quals és tan impossible garantir el normal control del vehicle per part del conductor, que són velocitats mortíferes que estan molt lògicament prohibides. Que són il·legals i estan penades per la llei, per les distintes legislacions nacionals. Per unes legislacions que, tanmateix, estan tan corrompudament adulterades, tan vergonyosament condicionades pels fabricants d'automòbils, que inexplicablement prohibeixen superar determinades velocitats però NO prohibeixen de fabricar, vendre, comprar, usar i conduir automòbils capaços de superar a bastament la velocitat prohibida. Unes legislacions que permeten als fabricants que, per a vendre'ls més i millor, presumeixin en els seus anuncis que els seus cotxes superen aquesta velocitat prohibida. L'assumpte és tan crucial que ens remet a una pregunta clau a la qual atendré després: per què els fabricants d'automòbils poden imposar unes legislacions tan absurdament contradictòries en si mateixes?.
Un altre fet que converteix en mortífers els automòbils és que són màquines que estan deliberatament dissenyades i construïdes per a patir una ràpida i programada obsolescència. Perquè fallin i s'espatllin al cap d'uns pocs anys d'ús.
Jo acuso: aquests dos fets són la primera raó que explica que aquests assassins, els automòbils, matin a tanta gent. No la maten perque els fabricants hi hagin fracassat. Sinó perquè hi han tingut èxit, perquè han fabricat màquines capaces d'anar a velocitats mortíferas i màquines capaces d'experimentar un deliberat procés de paulatina i ràpida generació de fallades, de programada obsolescència. Els automòbils maten a tanta gent perque estan deliberatament construïts de tal forma que han de ser mortífers.
La segona raó que explica que els automòbils matin a tanta gent és escruixidorament senzilla: són molts titelles posats a matar. A la naturalesa dels llops hi ha el matar ovelles per a menjar-se-les i si en una zona hi ha moltíssims llops és lògic que hi hagi moltíssimes ovelles mortes. En la naturalesa dels automòbils hi ha el matar persones. Si hi ha moltíssims automòbils és lògic que hi hagi moltíssimes persones mortes per ells.
I hi ha moltíssims automòbils. Fa dos anys, el 1994, el Ministeri del ram espanyol explicava així quants nŽhi ha: "Fa molts anys tenir un cotxe era símbol de luxe desenfrenat per a les famílies. La riquesa es basava en el binomi "cotxe i criats". Avui no és així. Fins a tal punt que gairebé cada tres persones a lŽEstat posseeixen un turisme. L'any 2000 pot ser que el món estigui poblat per vuit-cents milions de vehicles privats i de mercaderies. L'automòbil a la ciutat s'està convertint en un veritable malson." (13)
Aquesta estimació per a l'any 2000 no era exagerada. El 1995 es va conèixer un estudi publicat a Detroit, realitzat per Ward's Communications, segons el qual es xifraven en sis-cents seixanta-dos milions i mig els vehicles de motor que es trobaven circulant pel món. Dels quals quatre-cents setanta-cinc milions eren cotxes de turisme, el 76,3%, i cent quaranta-set milions quatre-cents mil eren vehicles industrials, 23,7%. (14)
De forma que són gairebé set-cents milions d'assassins en potència els quals caminen solts pel món. I que, com assenyalaré immediatament, no només ens estan matant a milers i milers cada any en envestir la nostra fràgil encarnadura amb la seva metàl·lica massa sinó que ho estan fent també de manera més solapada i insidiosa. Perquè no només són assassins d'éssers humans. Són també assassins del clima.
|
|
|